Russian Prime Minister, Valdimir Putin, still rules Russia. Current president, Dimitri Medvedev, isn’t much more than the wild card that Putin used two years ago in the end of its game as the russian president in order to ensure that he could still command from some hidden room inside the Kremlin until he can be reelected in 2012 presidential elections. All efforts to hide the threads that connect Medvedev to Putin’s hands are roughly cloaked. The president has its mouth full of promises to modernize the country on a democratic basis, he lets the opposition media interview him and even dares to meet NGO workers to ensure them a less dangerous environment to do their job. Meanwhile, Putin watches his puppet and nods at its words, knowing that those aren’t more than void terms. The international community benefits from pretending to believe this supposed change of orientation by the russian giant because it erases all the guilty conscience the reality causes to them: Russia is an authoritarian state and its power is huge, it grows inside the pipelines that it stretches out like tentacles to the countries that need the energy that this veins provide to them to survive. This power wire keeps the whole world silent to the crimes that Russia is committing against the few that raise their voice and this situation won’t change until the way to stop depending on russian gas and oil is found.
EL PODER INDISSIMULAT DE PUTIN (catalan version)
El primer ministre rus, Vladimir Putin, continua governant Rússia i decidint en tots i cadascun dels aspectes del país. L’actual president, Dimitri Medvedev, no és més que el comodí que Putin va jugar fa dos anys al final de la seva partida com a president rus per assegurar-se la possibilitat de continuar dirigint des d’alguna sala amagada del Kremlin fins que pugui ser reelegit a les eleccions presidencials de l’any 2012. Els intents d’amagar els fils que lliguen Medvedev a les mans de Putin són insultantment mal disfressats. L’actual president s’omple la boca de promeses de modernitzar el país sobre una base democràtica, cedeix entrevistes a mitjans contraris al Kremlin i s’atreveix a rebre representants d’oenagés per assegurar-los facilitats en la seva feina. Mentrestant, Putin observa el seu ninot i assenteix a les seves paraules sabent que no són més que això: mots buits de capintenció. A la comunitat internacional li va molt bé fer veure que creu en aquest pretès canvi d’orientació del gegant rus perquè així elimina tot el sentiment de culpa que li genera la realitat: Rússia és un Estat autoritari i el seu poder és immens, neix i s’alimenta dels gasoductes i oleoductes que fa arribar com tentacles als països que necessiten l’energia que els proporcionen aquests vasos sanguinis per subsistir. Aquesta xarxa de poder manté en silenci al món sencer davant els crims que l’Estat comet contra els pocs que aixequen la veu i la situació no canviarà fins que es trobi la manera de deixar de dependre de l’energia russa.
